(lletra)
Aquella
castanyera em mirava amb un somriure estrany,
semblava que em
volgués tenir-me més a prop,
El cos no em respon
no se que passa amb mi.
Tinc gana! Estic
afamat!
Les castanyes
cremen i els panellets ens menjarem,
amb proutes
feines tot això ens acabarem.
És una festa que
mai em organitzat.
Esperem que us
hagi agradat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada