Les cabines de telèfon

I vet aquí, que en aquest blog anirem penjant les cançons que anirem fent a la Coral de la nostra escola. 
Una d'elles és "LES CABINES DE TELÈFON" de N.Schultze. Adaptació J. Vigo. Harmonització: J. Vergés)

Alguns alumnes no han vist mai una cabina de telèfon, val la pena fer-los cinc cèntims!

(lletra)
Guaita les cabines de telèfon dels carrers,
semblen unes cases petitetes per solters.
Portes i finestres són de vidre transparent,
no pots fer-hi el mico perquè et veu tota la gent.

Clic clac, ja hi he entrat; 
vejam les instruccions:
Aquí dalt hi ha un forat per tirar els calerons.
Dos, quatre, set, vuit, cinc, nou, tres. Ring, ring, ring!

Digui digui. 
Hi ha en Bernat? 
No, senyor s’ha equivocat.
És que això va malament,hi deu haver un encreuament.

S’ha de despenjar, primer de tot, l’auricular;
fins que no se sent un " tuut" seguit no es pot marcar.
Vas ficant els dits en uns petits forats rodons,
i d’altres vegades s´ha d’anar prement botons.

Fas: zero, nou, tres quan no saps quina hora és;
o bé zero, vuit, zero que són els bombers;
o zero, zero, tres, si vols saber res.

Digui digui. 
Hi ha en Bernat?
 Altre s’ha equivocat.
Ai, dispensi, bona nit.
I fixi’s més on posa el dit. 

Som-hi a practicar!